Photobucket
Mostrando entradas con la etiqueta EN CATALÀ. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta EN CATALÀ. Mostrar todas las entradas

05 diciembre 2012

LES MEVES ARRELS, SEMPRE PRIMER...

Gent normal i problemas reals (Gente normal y problemas reales)
Carles Capdevila, director del diari en català ARA (Carles Capdevila, director del diario en catalán ARA)
- Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial (Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mí, y a la vez no respeta un bien cultural esencial).
- Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo (Desconfiaré siempre de quien no encuentre normal su uso institucional y simbólico, porque no encuentra normal mi realidad cultural y porque encima se cree con derecho a decidir qué es la normalidad, y curiosamente la normalidad es él, y no yo).
- Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo (Desconfiaré siempre de quien diga que mi problema no es real, perque me desprecia a mí, y porque se cree con el poder de decidir lo que es real, y casualmente también lo es él, y no yo).
- Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües (Desconfiaré siempre de quien diga que las lenguas son para entendernos y no para crear problemas, y utilice este argumento para crear problemas con las lenguas).
- Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores (Desconfiaré siempre de quien manipule realidades deliberadamente y se atreva a acusar a lenguas perseguidas de ser las perseguidoras).
- Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva (Desconfiaré siempre de quien vea como un dispendio innecesario la promoción de mi lengua y como una inversión imprescindible la promoción de la suya).
- Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares (Desconfiaré siempre de quien quiera acomplejarme porque hablo con naturalidad la lengua de mis padres).
- Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills (Desconfiaré siempre de quien me niegue la lengua, porque me siento comprometido con los que la han conservado para que yo la pueda enseñar a mis hijos).
- I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals (Y procuraré enfadarme poco, sólo lo que yo crea que es normal y ante amenazas que yo considere reales).
- I sempre, però sempre, plantaré cara (Y siempre, pero siempre, plantaré cara).



23 abril 2011

DIADA DE SANT JORDI 2011

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

-Quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Joan Salvat Papasseit, fragment del poema "La Rosa als llavis"





I com no!!... Una nota d´humor ;-)





02 febrero 2011

QUE QUÉ TENIM? - ¿QUE QUÉ TENEMOS?

12 julio 2010

NOSALTRES DECIDIM...




El meu propòsit era no tornar ha escriure fins passada aquest aclaparadora calor, però com CATALANA, que sóc, em veig obligada i amb el deure de postejar. Em vaig jurar a mi mateixa que no escriuria de política en els meus blocs, però LA MEVA TERRA, em pot. Sento les quatre barres, senyors ... (NO HI HAURÀ OPCIÓ A COMENTAR. GRÀCIES)



ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007



03 mayo 2010

SÓC PART DE TÚ...



Sóc el teu alè,
sóc el teu respirar,
sóc el teu sentir cada matí,
sóc el teu desig,
sóc l'empremta dels teus dits,
la sang que corre per les teves venes,
i un dia tu em vas donar vida.

No importa el ràpid que fugis de mi,
sempre estaré amb tú,
i on vagis,
amb mi estaràs.

Sóc un somni en la teva ment,
un somni no viscut.
Sóc el crit del teu patiment,
el teu mal de cap,
el silenci i la foscor,
aquesta foscor que t'envolta.
Sóc l´ esvaniment,
la simplicitat de la raó.

A on sigui que vagis,
sense importar el que facis,
sóc part de tú.

En els teus somnis jo visc i retorno a ells...


Photobucket

10 marzo 2010

DESDIBUIXA´M

Desdibuixa´m ...
Esborra les línies que tracen el meu ésser ...
allibera'm de les cadenes ...
ensenya'm a volar ....

Em despullo del tot davant teu ...
m'entrego verge i inexplorada ....
vulnerable als teus petons ...
obedient als teus desitjos ...

Em sosté el teu foc ...
m'alimenta el teu alè ...
m´ eleva la teva força ....
em batega el teu sexe ...

Desdibuixa el que sóc sense tú
i expressa´m com som tú i jo
abraça´m fins a ser tú ....
fes-me tota teva dins teu.




23 enero 2010

L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.


JOAN BROSSA (1919-1998)


31 diciembre 2009

DESITJA...

Es aquella petita sensació que et fá vibrar...
Que et fa veure els teus somnis, fets realitat.
Una il.lusió per a tota la vida.

Un desig...en bufar les espelmes d´aniversari,
un petit nen, desitjant un germà,
una princesa desitjant el seu príncep blau,
una eruga que somia veure aquesta llum.

Sense ells no hi ha esperança no hi ha progrés no hi ha enyorança.
Amb ells hi ha vida i passió
perque només ells ens fan cantar la nostra pròpia cançó.

Si no té sentit per a tu
Només somia! Veuràs que bé et fan sentir
Ja que els desitjos, vénen de la realitat

Desitja despert,
desitja cansat,
desitja que tot s´hagi acabat
desitja més temps
desitja l´amor
desitja el cant d´un rossinyol
desitja els teus egoismes
desitja ser perfecte
desitja conèixer més
desitja un somni,
........

Per que tot això és possible
i em fa desitjar més.
Dono gràcies a la vida
perqué alguna vegada s´han fet realitat.

On els meu somnis són realitat,
en aquest món que no té final,
només puc esperar...
Que al igual que el meus desitjos, es compleixin el vostres...

FELIÇ ANY NOU A TOTHOM ~ FELIZ AÑO NUEVO A TODOS

Photobucket