12 julio 2010

NOSALTRES DECIDIM...




El meu propòsit era no tornar ha escriure fins passada aquest aclaparadora calor, però com CATALANA, que sóc, em veig obligada i amb el deure de postejar. Em vaig jurar a mi mateixa que no escriuria de política en els meus blocs, però LA MEVA TERRA, em pot. Sento les quatre barres, senyors ... (NO HI HAURÀ OPCIÓ A COMENTAR. GRÀCIES)



ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007